TURQUIA - MOTO

DADES DESTACADES:

• Durada : 47 dies

• Distància : 10.374 km

• Desnivell total : > + 90.000 m

• Tipus vies : asfalt i pistes

• Temporada : setembre i octubre 2025

• Paisos : Espanya, Itàlia, Grècia i Turquia

• Dificultat tècnica : 3/5

• Exigència física : 4/5

• Puntuació interés : 5/5

COMENTARIS PRÈVIS

- Els comentaris que pugui fer sols es relacionen amb el que he vist i experimentat. No es pot generalitzar una apreciació que dono per a tot el pais. Sols puc donar fé del que descobreixo pel camí, per tant el que no he vist podria ser totalment diferent. 

- El itinerari que he seguit passa majoritariament per zones rurals o de muntanya buscant sempre l'autenticitat i lluny de les aglomeracions quan es possible. Per tant la meva visió es fortament esbiaixada per la realitat del terreny en comparació d'un tour més "turístic".

- Cal notar que les impressions que tinc venen influenciades per el llarg camí, l'esforç, les dificultats. Per tant quan arribo a un indret els meus sentiments són augmentats per la vivència de tots els dies anteriors. 

- He buscat un equilibri entre visites de jaciments o altre tipus de monuments, la part natural del pais i la gent que trobo. Cultura i natura es com entenc la descoberta d'un territori.

DIARI i FOTOS

8/9/25 : Andorra - Barcelona - nit al ferry de BCN a Civitavecchia (Itàlia)

9/9/25 : Civitavecchia - Montefiascone

10/9/25 : Montefiascone - Ancona - nit al ferry de Ancona a Patras (Grècia)

11/9/25 : Patras - Selianitika

12/9/25 : selianitika - Atenes : nit al ferry de Atenes a Chios

13/9/25 : Chios - Çesme - Geyre (Turquia)

Amb el desbarajuste de nits als ferrys ja no sé a quin dia estic. El que sé es la calor terrible que fa, m'agota i es un beure constant. La nit al ferry l'he passat tirat al terra i sense dormir. He conegut un Turc fotògraf i muntador de películes, motero, al ferry i m'ha ajudat a passar els controls de sortida de Grècia i sobretot d'entrada a Turquia. Es diu Murat i es d'Istambul, aire típic turc; calvo amb bigoti otomà. Una persona molt amable. La primera i no la darrera, però encara no ho sé. Es el primer dia real de viatge per a mi, he acabat els ferrys i comença la moto, comença Turquia. Malgrat estar cansadíssim dels dies anteriors, per no dormir i per la calor, no he renunciat a seguir la ruta rural per les muntanyes, encara baixes. No es la zona que més m'agrada,  o així espero, construït, deixat i turístic a la costa. El que si he renunciat es a visitar Nysa ja que vaig just de temps i la calor m'ha deixat sense més energies. Tinc ganes de descansar, de dormir. Mala sort, tinc una festa de casament just a la vora i m'arriba la música de ple. Farem al que hi ha, i el que hi ha es bastant agradable; unes habitacions disseminades en un hostal rural força maco i net. Es una llàstima que el cansanci i el agobi de calor (35C) no hem deixin aprofitar plenament del primer dia. En hi haurà d'altres. He d'estirar-me i descansar ja que començo a tenir contractures a l'esquena i al coll. Demà toca visita el jaciment d'Aphrodisias a primera hora i seguir fins a Pamukkale on penso passar-hi 2 nits.

14/09/25 : Geyre - Pamukkale

Altre dia amb un sol de justicia. La visita d'Aphrodisias ha estat espectacular; en un sol lloc he vist més ruines que a tota Grècia ... tret de l'Acròpolis d'Atenes. Romà sobre grec es la constant aquí.

Prenc una altra carretera per les muntanyes, millors vistes, millor temperatura i millor conducció. Els pobles que atravesso són molt autèntics, amb bastant trnasit degut a que es diumenge  i festiu. Mustafa Kemal Atatturc va canviar el divendres pel diumenge en un impuls de modernitat pel país. 

La primera impressió de Pamukkale es la de concentració turística, es veu una filera de persones pel camí de les "banyeres" de sal, sota el sol de migdia. Esperaré. Faig la vosota nocturna que acaba a les 23h !! Quina sort de poder visitar al caure el sol i inclús de nit. Les basses d'aigua són espectaclars, camino descalç per la roca, mullant-me els peus amb l'aigua que va baixant. Es molt agradable, l'aigua calenta del sol. Les piscinetes on t'hi pots banyar ! 

Un cop a dalt, trobo l'antiga ciutat de Hierapolis. Si bé moltes zones estant en fase de restauració (o espera eterna), el teatre es simplement al·lucinant ! Espero la posta de sol i l'espectacle ja es torna màgic. Quan el sol ja s'ha pos, uns focos il·luminen l'interior del teatre i aleshores l'espectacle es transforma en meravella ! Amb un rera fons amb kilometres de vall i muntanyes al fons ... que dir? Per això sol ja valia la pena el viatge. Demà agafo un dia de descans (no es realment descans jajaja), aprofitaré per veure Laodikeia. Ha estat un dia força complet !

15/09/25 : Pamukkale

Avui es unj dia de descans de moto. He aprofitat per fer reparar l'Iphone a Denizli que està a uns 20km. Espero que funcioni sinó tindré un greu problema per les fotos i les comunicacions. De pas he visitat Laodikeia, un altre mega-assentament. Com quasi tots comença essent d'una població més local, després grec, després romà, etc.... Es tota una ciutat sobre una colina i en fase de reconstrucció i vista la mida del jaciment ... portarà dies.

16/09/25 : Pamukkale - Sagalassos

Travesso paisatges agrícoles, extensions planes entre muntanyes poc altes encara. Prenc un té al llac de Salda, enorme i blau turquesa, on conec un parell de moteros polonesos, en Thomas i en Robert. Xerrem una estona i després cadascú per la seva banda. Primer dia de pista, fàcil, bona a través d'un petit canyó. Primeres tomes de dron, encara que molt regulars per la falta de pràtica dels darrers dies. Doble via fins a Sagalassos que visito a finals de tarda. El frontal de l'àgora es maquíssim malgrat no hi dona el sol a aquesta hora. Me les apanyo per volar el dron sobre les ruines. El teatre es bastant destruït sembla que per seïsmes vista la disposició dels blocs de pedra aixecats i caòtics. Hi estant treballant. En altura sobre la vall, el lloc es privilegiat. Ja començo a veure muntanyes més altes. Demà ni idea el que trobaré a la pista.

17/09/25 : Sagalassos - Konya

Dia complert, impressionantt i sense esperar m'ho. Començo agafant una carretera de muntanya que m'endinsa cap amunt amb paisatges naturals molt macos. Es al agafar la pista que m'adono de la meravella de paisatge, les muntanyes ja són més altes i rocoses. La pista em fa passar per formacions rocoses xulíssimes per arribar a una mena d'altiplà. Pel camí, mentrés parava per mirar el gps, un avi que baixava pel camí m'invita a pendre un té amb la seva dona, en un lloc ... sembla una cort, sembla que hi vieuen, unes arnes d'abelles. Aïllat de tot. Molt bona gent, es emocionant el calor humà del acolliment que mostren. No ens entenem gaire bè res, malgrat la app de traducció, ja que al comentar que hem dic Christian, ell hem respond que es diu "musulmà" ... a saber. Parlem dels fills seus, que fan, on son etc. Excel·lent record de persones obertes i amables, molt agraït pel té i per la seva acollida.

Continuo i de baixada, de l'altre costat de la muntanya, travesso pobles d'una altra época, tranquils i amb lo just per viure. Per arribar a Çatalhoyuk agafo la carretera normal ja que la jornada es llarga. Passo pel llac de Bersehir, on paro a menjar una broqueta. Çatalhoyuk es un assentament de 7.000a aJC. Malgrat no ser visualment espectacular, hem deixa reflexions profundes: es el primer protopoble i tots eren iguals, sense ierarquia malterial almenys i van viure 1.600 anys sense guerres ! Es per preguntar-se si no hi ha un lligam de causalitat evident ! Per cert el centre d'interpretació es del millors que mai he vist, val molt la pena.

No trobo hotel a la zona per tant m'en torno cap a Konya i vaig al centre. Es una gran ciutat i no m'emociona la idea d'entrar-hi amb la moto. Però valia la pena ja que el centre ciutat hi torbo 2 grans mesquites i uns carrers molt ben arreglats, cap a la perifèria decau una mica. Estic mort de cansanci i no visitaré el bazar ja que es de nit i demà no vull perdre temps per anar a Ilhara valley.

18/09/25 : Konya - Ilhara - Selime - Güzelyurt

El trajecte fins Ilhara ha estat de lo més aburrit; una recta de 100 km i després 100 km més de recta, amb un vent fort i paisatge plà, cultius sense plantes (estem a la tardor) ... per oblidar. Però un cop a Ilhara l'espectacle del canyó ho compensar sobradament. No he pogut recorrer-lo a peu perquè no sé on deixar la moto i m'havia de canviar de roba, botes ... difícil. Doncs l'he recorregur per dalt aon la moto i el dron. 

A 15 km he trobat l'emplaçament de Selime. Unes xemeneies de fada amb habitacions excavades dins ! Esplèndid, sorprenent. Falta que visiti una catedral que s'hi troba. Demà hi tornaré, si no plou. Molt maco.

M'he trobat amb una parella de francesos al hostal i una altra parella al restaurant. La ocasió de poder xerrar cómodament amb algú. Sols conec 4 paraules de turc i poquíssima gent parla anglés. Potser els tornaré a veure a Goreme? El temps ha canviat i he hagut de posar-me el petit anorak degut al vent, l'altitud i la frescor de la nit en una zona clarament continental. Ha refrescat seriament. Anuncien temperatures de 6 a 16 graus. Ja veuré demà.

19/09/25 : Selime - Goreme

Després de dormir en una antiga casa fortificada de roca grossa al poble Güzelyurt, vaig a visitar la catedral de Selime. Agafo un guia no oficial, en Erman, i recorrem el laberíntic interior de les xemeneies. Es espectacular ! Nombroses capelles, santuaris, inclús una catedral dels primers cristians que fugien de palestina perseguits pels romans. Tambè hiha un espai pels camells, cisternes d'aigua, cuina enorme i fins i tot una cisterna de vi amb una petita cavitat per trepitjar el raïm. La sang de Christ ! (necessària amb tants indrets sagrats). Es un laberint esculptat, perforant la roca de les xemeneies. Val molt la pena.

Una hora després de deixar Selime arribo a Goreme, icona de la Capadocia. Són més xemeneies, tota una vall plena, del mateix tipus. Aquesta tarda descansaré, porto moltes visites seguides i saturo. Aprofito per fer el manteniment de la cadena de la moto i rentar roba.Preparo un circuit de visites per demà i poca cosa més. A si, fa fred. He arribat durant els dies que canvia la meteo i el cel nubolat no hem deixa pendre bones fotos. Es el que hi ha.

20/09/25 : Goreme

Dia de "descans" en el que he aprofitat per visitar el poble subterràni de Miza, molt especial, un poble laberíntic sota terra. Després he parat per veure el castell de Uçhizar que de fora es impressionant malgrat quasi no es pot entrar dins la muntanya o xemeneia imponent. Però el primer lloc que he visitat, per aprofitar la llum de primera hora, es pasabag valley, una serie de xemeneies amb "tap" o barret. Cel nuvolat ... les fotos són les que són. 

M'he quedat sense la típica foto dels globus aeroestàtics degut al mal temps. Demà potser? A la tarda tornat a la zona de xemeneies per esperar la posta de sol. Demà tornaré a la carretera i m'endinsaré cap a l'est. Que trobaré? ja ho veuré, estic impacient.

21/09/25 : Goreme - Hattusas - MalacaHuyuk - Sarikaya

He deixat Göreme sense veure els globus, els han anul·lat pel vent. Un vent que hem pela de fred malgrat el sol d'avui. La visita de Hattusas m'ha agradat molt malgrat no quedin edificis complerts, sols els fonaments i les portes d'entrada a la ciutat. El jaciment s'esten sobre la falda d'una gran colina molt extensa. També he trobat ieroglífics, recorden algo als egipcis. Era la capital Hittita.

A uns 40 km trobo Malaca Huyuk, un altre assentament on s'han superposat varis pobles des de 3.000a aJC. No queda gaire cosa però el legat històric es impressionant. Tota Turquia ha estat habitada des de temps immemorials, vestigis a tot arreu.

El paisatge es basicament agrícola, fins on arriba la vista, recorda la mancha. A totes les poblacions torbo botigues de material agrícol, desenes de tractors i aparells per acoplar-hi. Ara cal que trobi hotel per demà ja que m'endinso en lo desconegut, cada dia més muntanya i natura espero. Que veuré demà? ...tot m'agrada. El vespre sento una música forta que ven del carrer i m'arriba directament a l'habitació. Surto a sopar i a veure d'on ven... es la festa d'una boda on la gent balla en un descampat o parking, difícil de dir. Hem junto a l'agrupació per pendre alguna foto. 

22/09/25 : Sarikaya - Divrigi

Dia de transició cap a Girlevik falls, pasant per Kemaliye Kanyon. M'ha parat abans del kanyó ja que són les 16H i ja porto més de 300 km. Demà l'afrontaré fresc i sense pressa ... diuen que es la carretera més perillosa de Turquia. Caldrà comprovar-ho.

Paisatges esteparis que hem recorden que els turcs venen de poblacions d'Àsia central, mongols... Sec a més no poder, ventós, amb més canyons a mesura que avanço. M'he parat a Gemelek a pendre un Çay, com es de costum a la primera parada del matí, al cap d'un parell d'hores. Un bar típic, lluny de tot turisme, xerrar ambla gent d'allí, molt amables fins i tot no m'ha deixat pagar i no es el primer cop. Tambè paro a dinar a Kangal (d'on surt la raça de gossos tant comuna a Turquia), una ciutat al mig de la pols i roques del entorn.

Penso que m'estic aprimant, a migdia menjo lleuger per poder conduir i a la nit tampoc m'atipo, intento esmorzar bé. Quasi tot es a base de carn ... i julivert !  El poble de Divrigi es tranquil, no gaire arreglat, com la majoria però m'hi sento bé. No prevec fer cap dia de descans fins a Van, a la meitat del viatge i serà dintre de 8 dies si tot va bé.Així que intento no allargar els dies en excés. Ara toca natura !!

23/09/25 : Divrigi - Kemaliye - Erzincan

Quin dia, quins paisatges !! Al cap de 1h30 m'he plantat a la carretera més perillosa de Turquia o això diuen. Es una pista que passa per les gorges de Kemaliye, una successió de túnels dins la roca. El riu que passa més abaix es el Eufrates, el mateix de Babilònia ! La pista espectacular i relativament fàcil, tot i que s'ha d'anar en compte sinò aquí s'acaba tot, una caiguda d'uns quans metres i a l'aigua. El dia es boníssim, fa sol i ha deixat de bufar el vent i s'agraeix. Fins i tot tinc calor i m'he tret l'anorak. El paisatge fins a Erzincan es espectacular. Sembla que estic a Àsia central, desertic amb muntanyes rocoses, on hi ha un riu es com oueds, amb  arbres, cultius. Cada pocs km he de parar a fer fotos, una passada. El millor dia en quan a paisatges, de lluny. Per acabar el dia visito les cascades de Girlevik, maques malgrat esperava algo més (carai de google maps). El restaurant a la vora de Girlevik era super simpàtic, a la vora del riuet amb ànecs. Que bè m'hi he trobat. Tinc el cul una mica magullat de tants km.

Passo la nit a les pistes d'esquí de la zona en un bungalow redò super arreglat i per 2.000 LT (uns 42€). Demà aniré al monasteri de Sumela !!

24/09/25 : Erzincan - Altindere - Sumela

Després d'una bona nit a les pistes d'esquí de Zipre però sense esmorzar, m'en vaig a fer el plé de gasolina i direcció el monasteri de Sumela. Passo un port a bona altitud per baixar per la vessant del mar negre. Es bastant avorrit i intento adivinar com seran les muntanyes que m'esperen, avui toca pista llarga. paro a pendre un çay i un tipus de rosco de pasta en un tenderete on  els camioners de pas descansen. No t'esperis trobar un bocata o un envasat, un bollo o una rosca i encara gràcies. No em cal més. Amb mi al tomb d'una tauleta baixa, s'assenten 2 treballadors a esmorzar tambè. Treguem el traductor per poder comunicar. M'inviten a un tipus de pastís que porten, sembla un pa redó o una galeta gran, jo els invito a tabac, els hi fa gràcia que lii cigaretes. Al tè m'inviten ells. Poc després, no bans de passar un altre control policial que en aquest cas m'han somrigut i deixar passar com si s'excusessin del retràs que provoquen, em desvio cap a la pista d'alta muntanya que m'ha de dur fins a Sumela.

Són vora de 70km de pura natura, estepària, enorme, desolada, imponent. Una immensitat taquada de casetes disseminades i agrupades en no més de 10 unitats. Des de 2600m d'alçada veig clarament la resta de muntanyes al tomb meu. No acabo de veure el mar però l'endevino al fons. La pista que comença ampla i plana va perden de la seva comoditat a canvi de fer-me somiar, concentrat en el indret on em trobo. Saborejo veure llocs nous, descobrir nous paisatges a cada coll, a cada revol. La baixada a Altindere no es fàcil ja que mullada i lleugerament fangosa. No m'agradaria haver de recollir la moto del terra, es molt esforç.

El monasteri de Sumela està enganxat, excavat en una paret rocosa, dins d'una vall extremadament estreta. No hi dona el sol i l'atmòsfera es freda, tancada. Envio el dron ja que per arribar-hi he d'agafar una llançadera que surt del fons de la vall. Està abarrotat d'autobusos de turistes i no tinc gaire temps per davant, a més estic bastant cansat del dia. Penso que demà al matí serà millor.

25/09/25 : Altindere - mar negre - Tortum

L'hotel d'ahir era molt penòs. Una atenció mediocre per part d'una senyora que semblava sortida de l'edat mitja per la seva nula empatia i al límit de la grosseria. El sopar un parell de truites sense guarnició i cares a més. Amb la gana que portava ! L'habitació era correcta, sense calefacció i a les 8h00, hora que m'havia senyalat per l'esmorzar, no hi havia ningú, així que he pirat sense esperar cap al primer poble del camí. Tètric de veritat. Avui es al revés; un bungalow en forma de triangle, super arreglat a 500m de les cascades que he vingut a veure i que visitaré demà al matí, amb el sol llevant. Per cert ni he visitat el monasteri de les ganes que tenia de marxar del fons d'aquella vall que m'agoviava.

La costa del mar negre es realment lletja per les construccions i l'autovia que no s'allunyen més de 50m del mar. Així que tot cimentat i mal fotut, depriment. A més el cel està tapat i cauen algunes gotes. Això ha canviat quan he enfilat muntanya amunt i en menys d'una hora he passat de 0 a 2700m d'altitud amb neu a les vores i als pics. Esplèndid ! No he passat pel túnel sinò per la carretera que passa pel coll. Val la pena. Guapo, desèrtic amb 4 casetes., lo que vinc veien a les muntanyes.

Paro a dinar a Sper (o Ispir segons ... no sé jajaja) i segueixo unes gorges brutals per arribar a Tortum. Es el país dels túnels i vista la orogràfia sembla lògic. El humor m'ha canviat amb un paisatge diferent, el sol i la calor que han tornat i un bungalow molt guapo per 2500LT. Un bon sopar i un bon descans en previsió. Demà passaré per Kars i ja estaré al límit oriental de Turquia. Encara he de decidir si entrar a Georgia. Ja ho veuré després.

26/09/25 : Tortum - Artvin - Kars

A primer ahora aprofito per visitar les cascades. Són molt maques amb un caminet que fa la volta. Molt agradable malgrat els núvols que tapen el sol i m'impedeixen tenir una bona llum. Agafo cap a Artvin passant per una serie de gorges, moltes inundades per les preses. Són realment molt abruptes i de dimensions considerables. Arribant a Artvin la vegetació es va imposant, la vall s'obra una mica tot i tenir un relleu molt vertical. paro el temps de pendre un expresso, el primer de tot el viatge, i tiro cap amunt.

El paisatge es va obrint i dona espai per a valls verdes, tipus alpí. Algunes cases aquñi allà, algun poble no especialment agraciats. Es de locos com en pocs km et trobes a més de 2.000m d'alçada. La temperatura refresca al coll a 2400m i un cop passat, el paisateg torna a canviar dràsticament, deixan lloc a un altiplà desèrtic, sec, infinit. Mai havia estat en un indret semblant, estepa immensa, plana, tant gran com el cel. Inhòspit, ventòs, fred però increiblement atractiu. Són una pila de km de rectes al mig de res, amb ramats de vaques pasturant en prats d'incipien herba, centenars de bèsties. Estic totalment desorientat, en un altre món.

Kars es la ciutat més gran de la zona i diuen que la més freda amb temperatures de -20ºC a l'hivern. Però segur que no es la més maca. El sol es pon d'hora, a les 18h30 ja fa fosc i a les 19h es de nit.

Ara recordo la xerrada amb camioners, pel camí, esperant que acabin unes obres per poder seguir. Quasi una hora d'espera que hem aprofitat per xerrar de cadascú de nosaltres i m'han invitat a çay que duien en un termo. Com sempre l'amabilitat turca es increible. Hem va directe al cor, es natural en ells i penso que en tota persona sensata. Per cert fins i tot hem van ajudar quan hem va caure la moto al moment de pujar-hi ... si si no es la primera vegada que cau la moto quan hi pujo. Passa res.

27/09/25 : Kars - Ani - Van

Avui dai llarg, no sols pels 400 km sinò en hores. A les 8h he sortit cap a Ani, important ciutat Armènia (la ciutat de les 1.000 esglesies) que va tenir el seu moment d'esplendor a l'edat mitja. Està a cavall entre Turquia i Armènia, per tant estic a l'extrem oriental. queden ruines d'algunes esglesies i la catedral. Un tram de muralles i poca cosa més. Els turcs no han mostrat el mínim interés en restaurar lo que era un centre que acollia 100.000 persones, potser perque era armeni cristià? Val a dir que ara hi treballent, restauren la catedral. Coincideixo amb una comitiva oficial, suposo que un ministre i van directe a la mesquita del jaciment, que ella si està totalment restaurada. jaja. Es molt esparcit, són moltes hectàries i una part a Armènia. Al fons d'un canyó, discor un riu que fa de frontera. Temps entelat dolent per les fotos però no fa fred. El petit poble adjunt (el únic a km a la ronda) es de lo més pobre i poc cuidat que he vist fins ara. Inclús fan secar la merda de vaca a les parets per cremar-la com a combustible. Una zona molt deprimida econòmicament. Espero millori. Es l'únic indret on han acudit nens a vendrem aigua, fins ara i cal destacar-ho, no he trobat ningú demanant caritat ni cap persona dormint al carrer. Malgrat la pobresa en certs punts, sembla que es cuiden els uns als altres, no deixen ningú al carrer, una lliçó que moltes capitals occidentals no tenen en compte. M'apareix clarament que les societats occidentals són molt més individualistes. Les reflexions m'envaeixen quan les circunstancies es diferencien molt del que conec.

Tiro cap a Diaydin i agafo una pista curta que m'evita donar una volta per l'autovia. No m'aporta gran cosa més, el paisatge es monòton. grans planicies de pedres i herbes seques, on el vent es el rei. Val a dir que som a la tardor i de ben segur que a la primavera la visió deu canviar radicalment. Quan estic de l'altre costat de la colina paro a dinar a un restaurant de camioners. Bè lo de restaurant es perque hi fan menjar. Brut, ple de pols, cutre, amb com a novetat una mena d'altillo amb alfombres per si vols menjar sentat a terra. Curiós i divertit. Necessito alimentar-me i prou. Torno a comprovar la previsió de la meteo; demà anuncien vent de més de 70 km/h, està en alerta. A 3.000m d'alçada els 70 km/h quedaran curts, per tant decideixo el offroad de demà i dirigir-me directament a Van. El vent hem tumbaria als colls, massa perillós. Tampoc penso que m'aporti molt més el offroad, el paisatge es molt semblant miri on miri. Tindré millors oportunitats a la cadena muntanyosa del Taure. 

Van sembla un balneari davant un immens llac que sembla el mar. Es el que puc apreciar arribant amb el sol ponent. maquíssim.

28/09/25 : Van

Dia de descans, faig una volta per la ciutat, comprar tabac, donar un cop d'ull, intento veure el castell, no trobo l'entrada, uns moteros francesos tampoc. No insisteixo i vaig a dinar un bocata front el llac. Siesta i descans al hotel on trobo una parella d'espanyols que visiten el pais en cotxe. En hi ha ben pocs per aquí. Necessito descansar després de travessar les planes àrides d'orient. Aprofito per fer el manteniment de la cadena de la moto.

29/09/25 : Van - Silvan

Avui arrenco de la població més maca fins ara, vora el llac sembla platja a 1700m d'alçada, amb restaurants turístics i zones de bany. Als 30 minuts ja m'enfilo cap una pista abrupta però bona que em duu a la cima d'una cresta on hi bufa amb força el vent, entenc que hi posin aerogeneradors. Estic quasi a 2.800m . La baixada de l'altre costat mostra una val llarguíssima i més muntanyes rocoses i seques. No flaten 2 gossos enormes que hem persegueixen, per sort puc distanciar-los amb moto, es una de les raons per les quals he desestimat el viatge en bicicleta. Paro a Hizan a pendre un çay, poble caòric però plé de vida, tampoc hem deixen pagar. Ja es costum. A la sortida del poble, en un dels innumerables controls de policia, un parell d'agents hem paren, molt amables, no hem demanen ni els papers, no paren de xerrar i acaben demanant-me un "request" ... no sé que volen però al cap d'un rato entenc que volen un soborn. Hem faig el tonto, el qui no enten res i hem deixen martxar, això si amb un somriure. Al cap de pocs km trobo un restaurant amb una super terrassa mirador on paro a menjar algo. Em portaran un tipus de kebab molt estret i llarg, no val gran cosa però les vistes ho compesen. Es aquí que m'assabento que són kurds. Entro en la regió kurda a partir d'ara. Després de xerar amb el propietari i algun client, tampoc hem deixen pagar. Bona gent. Sol passar que els que menys tenen són els que més donen, per a mi són gent de més valor.

Es al sortir d'allà que cometo l'error de seguir el meu track de wikiloc i no el googlemaps. Lo que era una pista bona es converteix poc a poc en un infern. Mig perdut i un camí horroròs on acabo caien sense cap conseqüència vista la velocitat reduïda que porto. Fins i tot em perdo dins un poble (agrupament de casetes tipus bordes) de lo més pobre que he vist i uns carrers indescriptibles. Es allà on 2 senyores, segudes al terra m'ofereixen un grapat de nous que estaven pelant. Una situació relament increible, jo suant i amb enormes dificultats per moure'm per carrer, cases medievals i sense trobar la sortida. Hem paro allà al mig amb les amables senyores sortides d'un altre temps. UN nivell d'aïllament i pobresa aparent que mai havia vist. Molt agraït, continuo el meu calvari sense saber com acabarà i i si podré passae ja que la pista ja ha desaparegut i ara es un camí de pedres amb pendent ... tins serios dubtes, no crec que pugui fer mitja volta si necessàri. No tinc més remei que continuar i per fí arribo a una pista més ampla i plana que per a mi ja es una autopista jajaja. La pista es converteix en una carretereta que en algun temps remot tenia alsfalt i que percebeixo de tant en tant. Més endavant ja es grava sobre asfalt i després asfalt foradat. Tardaré unes 2h en arribar a algo semblant a una carretera i a Siirt ja es autovia. Paro a posar gasolina i com no prenc un çay amb un parell de senyors que m'ensenyen la seva familia amb fotos del movil i fins i tot fan una videotrucada. Arribo a Silvan, de lo més brut, aixì com l'únic hotel de la ciutat. Menjar i dormir i martxar lo més aviat possible. Lloc agobiant.si pensava que certes zones de Turquia eren brutes i deixades, lo que he vist fins ara de la zona kurda, ho supera. Demà visitaré Hasuni Magara que no he pogut veure avui per arribar després de la posta del sol, i Nemrut Dagi. Allà dormiré i pensaré si baixo fins a Sanliurfa o no.

30/09/25 : Silvan - Nemrut

Dia de autovia vorrida i mal de cul com cada cop que faig carretera recta. Arribo a Nemrut (karadut)  a l'hora de dinar i pensava visitar la muntanya a la posta de sol, però contra tota previsió, plou. Tampoc he pogut entrar a Hasuni ja que estava tancat a l'hora que he arribat i no posava cap horari d'entrades. He enviat el dron acertadament. mala sort amb les visites avui. Miraré de pujar al sol llevant si el temps ho permet vista la tormenta que cau. Demà baixaré a Sanliurfa i penso passar-hi 2 dies per visitar Gobekli i Karahan Tepe. M'allotjo en una pensió a 15 min de Nemrut Dagi, rural estil turc, net i agradable.

01/10/25 : Nemrut - Sanliurfa

M'he aixecat a les 4h45 per anar a veure el sol llevant des de la cima del mont Nemrut. He pujat de nit, 15 km en moto i 700m a peu. A dalt més gent espera tambè, fa fresca i molt vent que gela, estem a 2.200m però val la pena. Els caps de les estàtues de Zeus, Apol·lo, el rei Antioc, el lleó, l'àliga, posat a terra just davant del seus cossos, dominen les altures. Un enorme túmulus de pedres 70m d'alt i 150 de diametre corona la cima. Pedres pujades a peu fa 2.000a. Algo de màgic es despren. De l'altre costat, cara oest, la mateixa escena es repeteix, al sol ponent. Esmorzo al tornar a la pensió, són les 8h. Tiro cap a Sanliurfa i pel camí torno a para a pendre un çay que evidentment no podré pagar, m'inviten.

Hem costa un horror trobar el hostal al centre hístòric de la ciutat. Després de donar voltes i demanar pels carrerons de la part antiga, al final descobreixo el hotel al fons d'un carreró estret, sense indicacions de cap tipus. Es molt xulo, sense luxe però molt autèntic. Una antiga casa amb pati interior restaurada en hostal. Després de la siesta dono una volta per les mesquites i l'estany dels peixos, zona ajardinada molt maca i arreglada on es reuneix quantitat de gent per pasejar, descansar, trobar-se ... molt a gust. Els carrers al tomb són una successió de botiguetes animades, xiringuitos amb molta vida. M'hi sento bè ! A la nit el Gabriel (Djibril) de l'hostal em porta a un restaurant amb música local. Que guapo, sofàs i taula baixos on et porten el menjar mentres els músics toquen cançons tradicionals que el públic repeteix. S'hi està molt a gust, estic a primera linia i mig sord jaja. Es d'on escric. Dia complet abans de visitar els monument més antics de la humanitat. He donat gràcies a Apol·lo per la seva protecció durant el viatge, no es el Deu dels viatgers?

02/10/25 : Sanliurfa - Gobekli Tepe - Karahan Tepe

Després de passar el matí i migdia visitant Gobekli Tepe i Karahan Tepe són les 17h15 i hem sento a pendre un çay al jardí dels peixos. Es una zona de mesquites, jardins, passeig i restaurants, tot molt net i arreglat al peu de la muralla romana. S'hi està molt bé, amb una música de flauta suau i agradable de fons. Es molt concorregut però sense agobiar ja que es molt espaciós. La temperatura més que agradable. Un oasis, tothom està relaxat, cap crit, cap persona amb presses. UNa atmòsfera tranqula amb l'aigua al tomb. Contrasta amb l'agitació dels carrers replens de botiguetes, tenderetes, ensacat de gent, un va i ven constant. Aquí sembla que relaxin la ment i el cos. Dels millors llocs en terrassa que he vist, per sentir-s'hi a gust.

En quan a Gobekli Tepe, tret de la gran import'ancia del jaciment, m'ha semblat més una atracció turística on bon nombre d'autobusosaboquen centenars de visitants a diari. Instal·lacions noves, un centre d'interpretació ridicul i preus exagerats. Aquest matí he comprat un mini bocata i una pasta per 55 LT als mercadillos i un cafè a Gobekli m'ha costat 145 LT ! Així que després de la visita obligada m'en he anat a Karahan Tepe. A 1h de distància, al mig d'un desert de roques esquitxat d'alguna zona verda agrícola, el jaciment es de la mateixa importància que Gobekli però encara estan treballant-hi. He trobat l'equip d'arqueòlegs i treballadors treguen terra i aixecant pedres. No deixen fotografiar certs llocs. L'atmòsfera es molt millor que en l'altre jaciment, erem 4 visitants. L'entorn tambè presta a lo místic; desert a la cima de la colina (tepe) i res al tomb. Malauradament les explicacions són molt reduides (a Gobekli); uns panells que expliquen més les mesures que la història. I com de costum, cap plànol. No tenen follets. Visca la Wikipedia. Em passat ampliament dels 30ªC i es nota. Demà torno cap al nord.

Cal remarcar que els jaciments tiren per terra la teoria que deia que amb l'agricultura es van crear les ciutats. Doncs Tant a Gobekli com a Karahan i d'altres jaciments de la zona, que són poblacions fixes, no han trobat cap rastre d'agricultura. Eren caçadors, recolectors i inclús collien els cererals salvatges. Això demostra que hi havia societats no agrícoles que ja visquien en poblacions. La teoria no s'aguanta, mostrant varietat de societats humanes que deconeixiem. Molta varietat de societats que hem menyspreuat a llarg del temps.

03/10/25 : Sanliurfa - Pirrin - Elbistan

Ahir a la nit hem van despertar uns clients de l'hostal que van arribar sobre les 22h30 parlant fort, riguent i els crios cridant, tots al pati interior, davant la meva porta. Que cabrons. A les 7h del matí arranco la moto i els hi torno el favor jajaja

En 1h30 estic al jaciment de Perre, una necròpolis immensa, del temps del regne de comagene, d'Antioc. Tambè extreien blocs de pedra, feien vi, i altres activitats artesanals o industrials.. Tot ben explicat en els panels per un cop. Inclús m'ho explica el arqueòleg que dirigeix les excavacions. Queda molt treball per fer i sembla ser la necròpolis més extensa de Turquia. Molt interessant malgrat la calor intensa a 32ªC. Continuo cap a Elbistan i al cap de poc ja deixo perfi l'autovia per endinsar-me dins les muntanyes, per fi !

Tenia ganes d'una orografia més accidentada que les eternes planicies àrides sota la calor tòrrida. No fa fred però demà al mati donen 6ªC A Elbistan. L'entrada de la ciutat es indutrial, extracció de minerals, canteres i pols, molta pols. La ciutat, bastant gran, no es gaire agraciada i no dona gens de ganes de passejar-hi. Em limito a descansar i ben sopar, uns espaguettis !

A mig dia m'he parat A 1h d'aquí en una terrassa amb basses d'aigua amb peixos i una area verda amb arbres, molt agradable. No esperava trobar algo així al mig de res. La broqueta de pollastre era seca però com sempre els clients d la taula de costat han estat molt amables, intercanviant algunes paraules i tabac de liar. Com sempre. Demà toca un dia llarg, no sé com serà la pista off road. Serà demà, avui era transició.

04/10/25 : Elbistan - Kapuzbaçi

Un bon hotel però algo no he paït bé, he tingut febre. M'aixeco sense forces ni ànims, cal continuar. Així que tiro cap a l'oest, cap a Yesilkoy Selalesi on m'espera una cascada que no acabo de veure ja sembla molt estreta i cal baixar a peu fins al fons d'una gorja. Fa massa calor, vaig equipat de moto i no tinc forces. Em recuperaré veient les cascades de Kapuzbaçi que són més grans i maques, valen molt la pena. El panorama ha canviat, ara es muntanya amb boscos de conìfers, sempre molt abrupte i rocòs. 

Acabo en un hotel petitet que sobre la foto sembla xulo però es un antro vora el riu, i el mateix riu es brut ple de plàtics i papers, les cases a la vora deixades, deruïdes o inacabades. Manila! Sols tinc ganes de tornar a marxar i no es la primera vegada. No perdo temps a la tarda i visito les cascades i un canyó a pocs km. Hem sento força millor.

No m'atardaré per aquí, demà penso arribar fins a la costa. Volia fer un canvi d'oli a la moto però demà es diumenge. Passo de fred a calor el mateix dia i no paro de canviar-me de roba. Un dia sense motivació ja que no m'he trobat gaire bé. Demà serà un altre dia.

05/10/25 : Kapuzbaçi - Eregli

Ja sembla que estic en forma avui, Apol·lo? Es el Deu de la medecina tambè, pare de Asclepios jajaja. Torno enrera pel camí cap a Eregli ja que demà vull passar per el parc natural de Cocakder. He canviat de plans i allargo la volta, no m'ho vull perdre. Malauradament no puc usar el dron perque tè un problema de conexió. Un rotllo que intento arreglar tota la tarde sense èxit. Aniré a la botiga DJI a Mersin demà, a veure si hi poden fer algo. Seria una gran putada quedar-me sense dron. M'hagués anat motl bè al parc natural. Filmaré amb el que tinc i punt. L'important es el viatge a la fi. Una mica contrariat i decebut. Almenys avui estic en un hotel estupendo, en un lloc tranquil i més barat que ahir. Un solomillo de vedella ben bo per sopar, un xurro oliós a més no poder al matí vora la carretera i una deliciosa  moussaka turca en un restaurant de carretera a migdia. Per cert al troç de xurro m'han invitat. Fins a les 9h no serveixen el esmorzar al hotel, per tant m'he acabat el cake que havia comprat al super i he sortit pitant quan m'he despertat, serien les 7h.

06/10/25 : Eregli - Cocakder - Mersin

Bona nit, bon hotel. A les 7h45 Surto cap al parc natural de Cocackder. Es un semidesert que va pujant en altitud poc a poc per aquesta banda, fins als 2.400m. Planicies immenses, algun canyó i pelat. No es fins a la punta que veig més abaix boscos de conífers. La pista dura uns 50 km i es fàcil. Ara bè amb els camions que trobo a final de tram quedo empolsegat de dalt a baix. La baixada es bastant més pendent. Les vistes sobre un vall verda, s'agraeix. Paro a dinar a un restaurant de carretera on s'han parat camioners de la obra. El propietàri del xiringuito es molt amable i hem proposa unes mini hamburgueses casolanes a la brasa, que devoro, són ben bones. Mai hi han postres o entrants ja que t'els ofereixen sempre; amanida de trocets de  pebrots, pepino i tomata, julivert, salsa iogurt ...

Acabo d'arribar a Mersin, una gran ciutat amb innombrables torres de pisos, sembla un bosc de blocs de cases, i per fí al mar ! Estic content de retrobar-lo, feia més de 3 setmanes que l'havia deixat. La botiga de drons no existeix més, tinc l'alternativa del medimarket,sisi. Al final sols caldrà que al centre Mediamarket hem conecti a la seva wifi i el dron s'actualitza sol i ... llestos ! Una sort. Lo primer que faig per això es dirigir-me al mar i pendre un çay relaxant-me, la vista perduda al horitzò blau. Malgrat la vora del mar no estigui gaire cuidada, em trobo mooolt a gust.

07/10/25 : Mersin - Ermenek

Avui dia de visites. Primer Korikos i Sebaste, vora la platja i entrada lliure. Els jaciments no estan cuidats, deixats a l'erm, una pena de bassures a tot arreu i mira que les ruines valen molt la pena. Esmorzo com una quesadilla d'espinacs i mformatge. Es que l'esmorzar de l'hotel tornava a ser a les 9h. No entenc com comencen tant tard, queda poc dia per endavant. Tiro cap a Adamkayalar (Men in rock), unes figures esculpides dins la roca, a una paret d'un canyó ! Hal·lucinant. M'ho he passat be amb el dron, quina sort que torni a funcionar, avui l'he amortitzat. La 4rta parada cultural es Diocesàrea. Un fiasco ja que el temple principal així com el teatre estan en obres i no es poden visitar ... l'entrada prou me l'han cobrat no obstant. He deixat de visitar un altre canyó, ja he tinc el cupo de kanyons. 

El paisatge ja es mediterrà, molt agradable i cal remarcar que un cop deixat Mersin, no he trobat quasi cap brossa a la vora de la carretera. Era una constant en molts llocs. Successió de muntanyes i canyons. Hem dona algo de pressa ja que el temps es incert, demà preveuen pluja ... no sé que faré. Tirar cap a Antalya? M'allotjo en un super hostal rural molt arreglat i net al poble de Ermenek, i a bon preu uns 2100 LT. Fa una mica de rasca a les 20h, uns 15ªC amb humetat. No sé perque mai donen ganivets a taula, he menjat les costelles de corder amb els dits, cap problema, i les mitjanes tambè, amb raó donen les toballoletes pels dits al final. He deixat la ruta planificada fa uns dies i voldria reuperar un tram de pista per les muntanyes però el temps plujós hem complica les coses. Veurem demà.

08/10/25 : Ermenek - Side

El dia amaneix semi cobert, no m'acabo de deicidir per on tirar. Esmorzo amb 2 russos, el Dima i el Alexandre de Vladivostock, han llogat motos i fan una volta. Hem poso roba calenta i tiro cap a Taskent. que està de camí a la pista que tinc l'intenció de fer. Així sabré in situ com evoluciona la meteo. Aviat ho sè, a la mitja hora hem poso l'equip de pluja i ja no deixarà de ploure fins a la costa. Veig que es impossible intentar el offroad a més de 2.000m amb fred, pluja i vent. Hem pleo de fred i he de tenir molta cura ambla carretera mollada ja que porto rodes de tacos. S'hi afegeix la boira. Una llàstima perque el paisatge sembla maco; boscos de pins, roques curioses, prats, bastant verd. Doncs tiro cap a la costa, serna més de 3h que no acaben mai. A 60 km de la costa, m'atrapa una tempesta i hem refugio sota un parasol d'un tenderete abandonat. Són pocs minuts esperant que passi lo més fort dela tempesta i que fa molt perillos continuar. Successió de ports de muntanya, ploguen, ventan, que hem cansen més del compte.

 A la costa tinc la mala sorpresa que els hotels estan plens. No m'ho haguessi imaginat, després de tantes setmanes sense problema. D'un bon hotel que havia vist, acabo en un altre antro, un de més. Almenys ha deixat de ploure. Demà toquen visites importants, espero que el temps m'ho permetrà. Per cert sopo un pizza, la primera que veig. penso que es millor allotjar-me lluny de la costa que està massificada d'alemanys i altres i m'agobia molt. Una llàstima no poder aprofitar del mar. Més endavant recuperarè la ocasió.

09/10/25 : Side - Antalya

A primera hora he sortit pitant del projecte d'hotel que no tenia ni llum a l'habitació, i m'he parat a esmorzar un rosco amb xocolata i un çay pel camí. Arribo el primer a Aspendos i tinc tot el teatre per a mi tot sol. Els dels millors teatre que mai he vist, d'origen grec a partir 1100a aJC i després romà ... Està en perfecte estat, sols falten les estàtues a la façana interior. El sol encara es baix i il·lumina la part alta. Quan arriba un carregament d'asiàtics m'en vaig a veure la resta del jaciment on treballent arqueòlegs però ehem deixen passar. Ara es veu poca cosa però la quantitat de pedres, carrers, temples es grandiós. D'aquí m'en vaig a Perge, l'altre jaciment veí d'Aspendos, amitja hora d'Antalya. Es enorme, aquí no puc beure el teatre per obres però si el estadi que està en bastant bones condicions. Es al·lucinant la quantitat de vestigis greco romans que pot haver-hi a aquest pais.

Aprofito tot seguit per anar a un taller Honda i canviar l'oli, el filtre, netnejar la cadena i arreglar una vibració que fa bastants dies que hem dona pel sac. El servei i les instal·lacions són immillorables, amb cafeteria inclosa. En 1h ho tenen tot fet pel mòdic preu de 2500LT !! poc més de 50€, no m'ho creia. He tingut sort. Tal com he arribat m'han arreglat la moto i he pogut continuar una hora més tard. On passen aquestes coses? a Andorra segur que no.

Hem costa una barbaritat trobar un allotjament decent fora la ciutat, tiro muntanya amunt i per casualitat trobo un hotel amb unes vistes sobre la vall i el mar espectaculars. Demà a primera hora visitaré Termessos que no he pogut avui. Millor ja que són moltes ruines en 1 sol dia. Amb el sol llevant serà millor.

Antalya es immens, un badia plena d'hotels per guiris on no tinc cap ganes de trobar-m'hi. Demà m'agradria colar el dron sobre el mar, poden sortir imatges guapes. Veuré a Olympos o a Phaeselis.

10/10/25 : Antalya - Karaöz

Un dia meravellós ! Ha començat amb un sol llevant sobre el mar, amb les llums d'Antalya de fons i la sombra de les muntanyes en primer plà. A les 7h05 ja surto cap a Termessos. Serà 1h de moto i els darrers 9 km de pujada per una carretera estreta de muntanya. Soc el primer en arribar a la base del jaciment. Nul·la o poca informació. A la vora un grup d'arqueòlegs estan restaurant un recinte tancat. Enfilo muntanya amunt pel que sembla ser un caminet  dins el bosc d'alzines. La pujada es dura per la pendent (i les botes de moto) i les roques del camí. Mai havia xafat tantes roques antigues, tallades, esculpides. Es una barbaritat la quantitat de pedres, troços de monuments, vies, temples caiguts que trobo pel camí. Totes abandonades en plena natura. passo per davant de tumbes excavades dins la paret de roca. Una paret, un arc, una porta i al cap de 45 min arribo a la cima, al teatre. Es un espectacle veure un teatre a dalt del cim, amb les muntanyes al tomb i el mar de fons. Es nota que un terratremol va arrasar tota la ciutat, les zones caòtiques de pedres ho demostren. Com en molts jaciments. M'imagino la ciutat antiga, blanca, dissimulada dintre la vegetació, havia de ser maquíssim. les muntanyes encara donen més enfasi. Als pocs minuts arriba al teatre una parella de francesos i mitja hora més tard un grupet de dos anglesos (o americans) amb guia. Es tota la gent que he trobat, no crec que hi pugi gaire més gent.

De tornada al mar, m'encanta la costa Lycia, es una meravella veure com la muntanya boscosa entra al mar, blau mediterrà. Intento trobar un restaurant en una zona del tipus Salou, on una successió de resorts acaparren la platja i l'accés al mar. Ja ho coneixem tots com va. Al final trobo un racó privilegiat darrera les tumbones. Hi estic molt bé però no m'hi acabo de trobar a gust. Després de les setmanes d'autenticitat, trobar-me en zona turística de platja .... en sona molt artificial, a societat de consum, de la que vinc.

Però el lloc on m'allotjo hem reserva una sorpresa. Al mig d'una gran cala, lluny dels turistes, tinc un bungalow. modest però arregalt i net, acollidor i a escassos metres del mar. Una meravella natural, hem recorda Croàcia. Hi han invernaderos a la part de radera i les infraestructures són mínimes, però per a mi es idílic, amb posta de sol inclosa! M'hi quedaré 2 nits ja que els llocs que vull visitar queden a 1 hora, Olympos, Arykanda i Myra. Perfecte.

11/10/25 : Karaöz - Olympos - Arykanda - Karaöz

Aprofito els tes i cafes dels altres hotels per esmorzar a les 6h30 ja que com sempre serveixen el esmorzar a les 9h30. Incomprensible, penso que el posen a la hora que els hi sembla bé per a ells jajaja. Per mi es perdre 3 h de llum de dia, i no hem va. Avui he comprat madalenes, el cake ja s'ha acabat fa dies. El sol acaba de llevar-se quan arribo a Olympos. Un altre assentament grec que no m'atreu gaire la atenció sinó fos per la seva ubicació davant la platja. Una platja verge i guapíssima. La llum del matí m'ajuda a treure bones fotos. A la taquilla encara no hi ha ningú i per tant passo gratis. 

Després d'una paradeta café, arribo a Arykanda, al cap de 1h30. Els paisatges valen molt la pena; mar blau d'un costat i muntanyes verdes i abruptes culminades per cims pelats a més de 3000m. Un lloc mediterrà dels més macos. Costa trobar el camí que va fins al jaciment, però el que descobreixo hem deixa perplexe. Cada dia penso haver vist les millors ruines, i cada dia en trobo de més maques. Arykanda es troba a la falda de la muntanya amb la part rocosa per sobre. Aquí tot es grec, res de romà. Tot es a medida, a escala, sense voler aparentar. Harmònic, integrat, per visquer-hi. Res de pompós, res a la gloria de l'imperi. L'estat de les ruines es sorprenenment bò. La vista sobre les muntanyes i la vall des del teatre es simplement meravellós. Relaxant, propens a la contemplació. M'hi passaria el dia, a la sombre d'un pi, crescut al mig de les grades. Original. Són dels moments que desitges que esperes durant el viatge. Esl que et marquen, per la estètica, per la pau, per la història comuna dels homes. Un turc en vies de ser guia hem dona explicacions. Ha arribat amb un company poc després de mi, passionats de cultura grega tambè. Al·lucina com jo de tanta meravella a profusió.

Van passant les hores i són quasi les 13h , deicideixo tornar al bungalow i descansar a la tarda. Deixo Myra per demà. Poc a poc. Pel camí paro a donar un cop d'ull a Lymira. El seu teatre a peu de carretera, no entro quedaria decepcionat i no vull allargar més el temps. Prefereixo quedar-me amb el bon gust d'Arykanda.

Encara hem queda una meravella que descobreixo per la carretera de costa; són les cales successives que trobo. Verges, aigua turquesa, alguns campistes, cap construcció. Que bonic ! No puc demanar més, gràcies.

12/10/25 : Karaöz - Daylan

Hem desperto a les 5h, ja he dormit 7h i aprofito per fer maletes, rentar-me, fer exercicis i vestir-me, com cada dia. Tambè esmorzo algunes madalenes i un café. Quan ja comença a clarejar i el dia es lleva, surto per recòrrer la carretera de costa. Voldria filmar amb el dron però el sol encara no pica a la costa i no es possible. Arribo a Myra i encara una altra sorpresa. El jaciment sols compta un gran teatre, impressionant sobretot pels grans blocs de pedra de l'entrada. Però a més, a tocar, es tromben les tumbes excavades dins la roca. Tota la penya n'està plena. Falta la llum del sol, tapat per grans nuvols. 

Al voler pujar a la moto noto un fort dolor al genoll. no puc moure'l. Moments d'angoixa. No entenc, no he fet res d'especial, cap cop i no puc plegar-lo. Al cap d'uns minuts, poc a poc, pujo a la moto. Es la cama del fré per tant la menys sol·licitada. Hem preocupa ja que m'invalida moltíssim. Als semàfors es un problema, no puc fer força per mantenir la moto. Pujar i baixar de la moto cada cop que paro a fer una foto es un maldecap. Per fi arribo a Patara al cap de 1h30 i sembla que ja no hem fa mal. Molesta. He de caminar per fer la visita. Pujo i baixo grades com un coix, que soc. Fa una calor tremenda i amb les botes de moto, es dur. 

Paro a dinar/esmorzar una moussaka turca amb pilaf (arroç), en un poble algo turístic de la costa. Està boníssima. Ja a mitja tarda arribo a Daylan, literalment en front de Caunos. Es un poble maco, cases baixes, zones peatonals, passejos vora el riu que dona al mar. Es turístic però gens agobiant, net, arreglat. Una delicia. Que bè m'hi sento. Semblen vacances en comparació a les setmanes anteriors. Tot sembla fàcil. Un super hotel amb terrassa sobre el riu amb vistes a les tumbes de Caunos, lo que havia vingut a visitar ! de Luxe!

13/10/25 : Daylan - Priene

Quina costa més maca he seguit avui. Parada a cada km per fer fotos i dron. He renunciat a Dydimes, Milet i Priene. No vull forçar el genoll i hem reservo demà per Efes. Tampoc en tenia ganes del tot. Dydimes hem sap greu, tè unes columnes enormes ... però ja són molts jaciments grecs que he vist i encar m'en queda uns quans. 

Estic en un hostal rural maquíssim, el més ben arregalt i decorat que he tingut fins ara. Tranquil a la vora de Priene. Demà amb 1h hem planto a Efes per visitar-lo al matí, m'agafaré el temps. M'he emocionat al parar a pendre un tè a la costa, en un xiringuito amb 3 senyores molt amables. Eren 4 bancs, una tv, una pica a l'aire lliure i poca cosa més, sembla que viuen aquí. Però al recordar d'on vinc, el que he vist, on hem trobo ara .... m'ha passat igual que a Corint, les emocions han sorgit i he hagut de marxar per plorar mentres conduia. Dona la impressió que ja he acabat el viatge, almenys la part aventura i m'envaeix una muntanya de sensacions i emocions.

14/10/25 : Priene - Altinova

Avui tampoc esmorzo al hotel, un café, un parell de madalenes i cap a Efes. Es l'atracció grega més concorreguda a Turquia. Tambè es de les més imponents, per la quantitat de zones restaurades i per elseu gran teatre ... que malauradament, un cop més, no puc visitar perque està en obres. Comptava amb una orientació Est com molts altres teatres però aquest es Oest i per tant males fotos, contrallum. L'altra part important per la seva bellesa es la façana de la bivlioteca de Celso. La resta són innumerables columnes i una allau de gent a partir de les 10h. Curiosament el que més m'ha impresionat es l'experiència submersiva, realment molt ben feta. Recrea l'història de Efes amb projeccions d'imatges a les 4 parets i al terra. I a més estava sol !! Val la pena. 

Pel camí, no gaire maco al creuar Izmir (Esmirna), una ronya, hem paro a Pergam (Bergam, Pergamon ... varis maneres) Visito l'acropolis, a dalt d'una muntanyeta que domina tot el plà de l'actual Bergama. Poca cosa, venint de Efes es clar. El teatre a la falda de la pendent amb vistes al mar lluny, molt lluny. M'netretinc amb un predicador d'origen colombia (dels EEUU) amb 3 nois més joves que visiten llocs del cristianisme o no sé que. Van molt perduts i no s'enteren de res de Turquia ni dels llocs. Es basen en la biblia per segur els passos d'algun sant o apostol. haguessin pogut mirar-se una mica la geografia de la zona, no sabien ni on era Tarso, ni Göreme ni res tret de Efes i evidentment Pergam.

Acabo d'arribar fins al mar on he vist un hotelet i sembla maco. Doncs ... es Turquia i entre lo que sembla i lo que es pot haver-hi bastanta diferencia. El hotel es correcte, habitació XS però bè. Estic sol ja que han acabat la temporada i l'entorn es poc cuidat, cap restaurant a la vora. Malgrat tot he pogut veure un bon sol ponent. Estic sopant al poble de la vora, a 5 km, una sopa de gallina, espessa, i un pide (tipus de pizza turca) amb formatge i xampinyons, m'he equivocat volia carn. Es difícil recordar els noms. Com que no he dinat, m'ho engullo tot sense miraments. Tenia  gana. Avui cap a l'hotel a descansar. Demà serà la darrera nit a Turquia, en principi.

15/10/25 : Altinova - Troya - Gelibolu (Gallipoli)

A les 5h hem desperto, he mirat algo de Istambul per si decideixo passar-hi. Anuncien pluja a Grècia tota la setmana i seria una opció, esperant que millori el temps. He volat el dron sobre el mar per filmar el sol llevant. Engullo una madalena i hem disposo a marxar quan el Denis m'invita a café al bareto de la piscina. Ambient ja d'hivern, algo enuvolat. Agraeixo el café, ja no pararé fins a 1h de Troya que està a 2h30. 

Paisatge bastant plà, alternant industries i cultius. Algun bosc a mesura que m'atanço de Ilion. El jaciment, que et cobren 17€, es més simbòlic que res més. Les ruines són poques i poc restaurades. Si no fòs Troya no haguessi parat. El museu tè força objectes i es molt ampli. Més del mateix, una pila de pots, jarres, puntes, estatuetes, joyes ,... Havia de veure-ho en homentage a Homer, Odisseu, Aquiles, Hector i tots els personatges de la Ilíada.

Dinat un plat "combinat" en una terrasseta ben maca en front del museu. I cap a Gallipoli on m'espera un bon hotelet, molt arreglat, net i confortable. Primer creuo el pont penjat entre Àsia i Europa als Dardanels, l'antic Hellespont ! Mític passatge on Xerxes va voler envahir Grècia, on Alexandre Magne va creuar, en sentit contrari, per conquerir tota Persia. El temps no acompanya i ha plogut mentres travessava, com si Anatolia no hem deixés marxar. Tampoc en tinc ganes, seguiria descobrint meravelles d'aques pais. Però ja som a mitjans d'octubre i el temps refresca, la pluja apareix. Exigeix un esforç suplementari per acomodar-se de l'incomoditat. Seguiré el plà establert, en general, i torno cap a Grècia. O potser no. Vist el mal temps que anuncien, Istambul podria ser una opció ... ho meditaré.

16/10/25 : Gelibolu - Kersan

Mala nit, vomitant i suant. He menjat algo que m'ha fet mal. Quasi no dormo i no tinc forces per pujar a la moto. Surto sense poder menjar res. Pel camí hem marejo i m'adormo. paro a una gasolinera per posar-me el cubre pantalons perque estic gelat, tinc calfreds. Quan arribo a Kersan, a uns 70 km, decideixo parar, agafo una habitació i al llit. Són vora les 9h30 del matí i dormo fins les 15h. Vaig millor però res de forces. Sopo d'hora, una sopa i una mica d'arroç. espero tenir forces demà per arribar lo més lluny possible. Voldria veure Pella i després Meteora, abans d'arribar al Delfos en 3 o 4 dies. Veurem. Dia fatal, hem sento per l'arrastre i vulnerable. Inch Alla.

17/10/25 : Kersan - Pella

Per sort, després de dormir moltes hores hem trobo bé, disposat a arribar fins a Pella, la capital macedònia d'Alexandre. Passo el dia a l'autopista ja que el temps no acompanya; les aigues turqueses de la costa ara són grises, per tant no val la pena atardar-se. Algo canvia al creuar la frontera, tot m'es familiar. Ara mateix escric des de la tauleta de la habitació , super be arreglada i neta, diferent d la majoria de llocs on he estat. Tots parlen anglés aquí. No visito el museu ja que plou a Pella centre (estic a 8km), potser demà. Tampoc vull perdre temps per arribar a Meteora demà. Vull pendre fotos i sembla que tingui una finestra de bon temps, o almenys sense ploure. Tinc l'intenció de sopar un gyros i un iogurt.

18/10/25 : Pella - Kalambaka (Meteora)

El dia s'aixaca tapat , mullat però sense realment ploure. Avui ingurgito un bon esmorzar i surto cap a Meteora. Pel camí intento visitar les tumbes reials macedònies però sembla tancat, no hi ha ningú. Hem diuen que puc anar-hi a peu, a 1km. Vist el fang i que vaig equipat de moto, renuncio, perdria massa temps que despres trobaria a faltar a Meteora, que es la prioritat per a mi. 

El paisatge tè l'atractiu de sermolt boscòs, verd, tant que hi trobo la boira i un plugim que no m'accaba de mullar però si la carretera. Per fi arribo a Meteora passat migdia. Els bloc rocosos que descobreixo són més grans del que hem pensava. Realment macos. La llàstima es que no hi ha sol però almenys no plou. 

Justa arribar al hostal, deixo les coses i surto a contemplar i fer fotos, mai se sap si el temps aguantarà. Faig volar el dron i després m'adono que està prohibit ... ja està fet. Vaig d'un mirador a un altre. Totes les vistes són impressionants.Uns quans monasteris coronen les penyes. Amb un cel blau quedaria de película. Ara de gent en hi ha i molta. Una carretera panoràmica puja fins a dalt, es estupenda. 

Vaig a dinar una moussaka (grega aquest cop) que no pairé fins l'hora de sopar. Un soulaki, com no. L'ambient del poblet es turístic però agradable. Molt trànsit per la carretera panoràmica, busos inclosos. Feia temps que volia veure'ls i valia la pena. Demà cap a Delfos per tancar l'aventura i prepara la tornada. El viatge va tocant a la seva fi.

19/10/25 : Meteora - Delfí

He dormit poc i ho tinc tot preparat bans l'esmorzar, encara falta mitja hora i no espero. Prenc un café i cap a les Termopyles. El cel cobert, gris a punt de ploure a tot moment. No m'entretinc i paro a menjar una gran croissant pel camí, poso gasolina i fins el monument de la batalla de les Termópyles, de Leónidas.Poca cosa però estava pel camí i aprofito la ocasió. Quasi caig en un tram de carretera segundària molt lliscant, un peu a terra, una entravessada i molta sort de mantenir de peu. en fi sobre les rodes.

El Parnasso sembla imponent, cobert de nuvols, la fí del món. jajaja. Bona carretera de muntanya i de l'altre costat ja arribo a Delfos (delfí en grec), dins la boir, la pluja ... Com que no hiha ningú per fer check-in, m'en vaig a dinar una sopa de verdures en un restaurant que hi fa tanta calor que renuncio al segon plat, estic suant amb camiseta i no vull posar-me malalt. L'habitació, com sol passar, mésmaca en fotos que a la realitat amb un lavabo XXS, el més petit que mai he vist. Tinc terrassa amb vistes sobre  ... els nuvols per ara, però quan s'aclareix veig el mar. Demà al matí aniré al temple d'Apol·lo.

20/10/25 : Delfí

Ja fa dies que no veig el sol i comença a afectar-me l'humor.He anat al jaciment de delfos sota un cel tapat. He visitat el temple d'Apol·lo com m'havia compromés. Tampoc el temps dona per passejar molt més. Demà cap igoumenitza, recorrent en sentit invers, el camí  que vaig fer ara fa 2 anys en bicicleta. Semblen lluny els dies de roques i sol de Turquia. Snif.

21/10/25 : Delfos - Igoumenitza

Com no, comença ploguen, tot mullat, però al arribar a Antirrio, el cel millora. Recorro la costa iònica, tant maca. Es molt maco, Aitolico, Astakos, Paliovarka ... fins al túnel submarí de Preveza. Són bastants km però hem sobre temps. Coneixo un francés a Corfú, durant la temporada i fa de skiper. Al ferry, relativament petit, dormo com un tronc.

22/10/25 : Ancona - Civitavecchia

El ferry arriba ales 17h i tinc 5h per arribar a civitavecchia, però desembarco a les 17h45, plou una mica. No perdo temps i vaig al límit del que marca a la carretera, sense parar, es fa de nit, segueixo altres cotxes que m'indiquen la direcció. Es una carrera. Sembla que hem caurà una gran tormenta de lo negre que es posa, impressiona. Però l'evito per sort, unes gotes i prou. Arribo amb 5 min de marge al ferry que al final sortirà amb retràs ... no calia còrrer tant. Estic al ferry es lo que compta. Cap a Barcelona i Andorra,