DADES DESTACADES:

• Durada : 8 dies
  

• Distància : 2400 km

• Desnivell total : sense interés

• Tipus vies : asfalt, carreteres segundàries principalment

• Temporada : abril 2025

• Paisos : Espanya

• Dificultat tècnica : 1/5

• Exigència física : 2/5

• Puntuació interés : 5/5

ÍNDEX

LA PELÍCULA - SABER MÉS - ILOVETHELIFE - ITINERARI - DIARI & FOTOS

LA PELICULA

- EN PREPARACIÓ -

DIÀRI I FOTOS

DIA 1 -  Andorra - Molina de Aragón - 450 km

El primer dia es un tram d'enllaç per apropar-me del primer punt d'interés destacat, es a dir Segòvia. Són uns 450 km per carreteres que coneixo bastant bè i per tant amb poques descobertes.

No obstant em paro a Belchite per visitar el poble antic, vestigi de la guerra civil espanyola. Es  diumenge de Pasqua i hi trobo bastanta gent. La meteo es incerta però em permet treure algunes bones imatges, els pròxims dies no tindré tanta sort.

Pel camí prenc el temps de parar-me a Daroca, una ciutat fortificada amb un marcat caràcter medieval i que no coneixia. Un moment de descans i de relax al peu de les muralles.

El temps empitjora, em cal arribar a Molina de Aragón abans que plogui si vull visitar el seu castell; la Torre de Aragón. Bones restes de muralles protegint una torre defensiva al cim d'una colina.

La nit al hostal rural, El Molino de Batán, es molt tranquila, enmig de prats i cultius, Molt agradable estada.

DIA 2 - Molina de Aragón - Segovia - 250 km

El dia comença fred però clar, lo just per aprofitar de fer alguna foto més del castell. No perdo gaire temps ja que vull dedicar la tarda a visitar Segovia. Paisatges rurals amb relativament poc relleu i menys població. Vorejo les muntanyes del nord de Madrid, Lobo Cebollera que presenten neu a les cimes. El temps es gris i variable ràpidament.

Arribo a Segovia per dinar, i el Aquaducte es lo primer que es perceb arribant pel nord, gran, imponent, magnífic. Primer deixo la moto al hotel i vaig a menjar, cada cosa al seu temps. La meva visita es basa en tres punts essencials; l'aquaducte, la catedral i el Alquazar. Tots 3 són espendids, i mereixen el desplaçament. No paro de caminar pels carrers antics, disfrutan de l'atmosfera històrica del lloc, la bellesa dels monuments i cases, s'acumulen els km i serà una constant els propers dies (uns 7km per dia a peu). He de compensar la meva breu estada !! Al final de tarda acaba caient un xàfec que durarà tota la nit i m'obliga a refugiar-me sota cobertissos i m'impedeix passejar després de sopar. Una llàstima. Demà potser millorarà el temps.

DIA 3 - Segovia - Salamanca - 170 km

Ha plogut tota la nit i el cel continua tapat. La calçada mollada m'obliga a reduir la velocitat i m'ho agafo amb parsimonia malgrat el fred, l'aigua, la boira i tot el que calgui. Avui al programa tinc previst parar a Àvila i dinar-hi, el temps de recorrer una mica els carrers i sobretot les muralles. Malauradament quan arribo, torna a ploure i el cel m'impedeix treure fotos aceptables. Les muralles són impressionants, es una llàstima, hauré de tornar-hi ... cal deixar coses per visitar no? quin remei.

Així que decideixo sols parar per descansar i esmorzar, i recuperar aquest temps per visitar Salamanca.

Excel.lent decisió ja que Salamanca m'ha encantat, tota la ciutat es un museu a l'aire lliure. Catdrals (en tè 2), Universitats, Bilioteques, Pont romà, jardins, plaça major .... tots els carrers són dignes de passejar-hi. A més fa sol ! tot canvia amb l'astre, l'ambient, l'humor, i sobretot la llum per fotografiar. Un altre dia caminant sense parar, fins i tot enjego el gps per no repetir indrets. No puc demanar més, estic encantat per aquesta ciutat tant maca.

Dia 4 - Salamanca - Mérida - 300 km

No són les 6h i ja no puc dormir així que decideixo adelantar la sortida i esmorzar pel camí, cosa que faré al poblet de Béjar, a base d'un suculent plat de pernil ibèric. Es de nit i un cop fet el ple de carburant em dirigeixo cap a la serra del sur, direcció Mérida. Si l'inici del trajecte es bastant rectilinie, al apropar-me de les muntanyes la carretera i el paisatge es tornen més interessants. Poblets, granjes, prats, boscos, deheses, secaders de pernil, es van succeint al voltant d'unes carreteres comarcals virades que són una delicia. He de tenir en compte la temperatura baixíssima que hem podria donar un ensurt en les zones sombrejades o húmedes. Passades les muntanyes un ampli paisatge agrícol i ramader es dibuixa. Llargues rectes per avorrir, sota un sol cada cop més intens. Em paro a descansar i filmar a una presa que serveix de balneari natural. Al haver sortit tant d'hora arribo per dinar a Mérida. No es una ciutat gran i m'es fàcil orientar-me i fer-ne la volta. El clima ha cambiat i es nota per la forta calor que fa. M'en alegro després de tants dies de fred i pluja. Un secreto iberico a migdia i unos huevos rotos de la casa per sopar contribueixen a alegrar-me la agradable estància. Prenc el temps de visitar les ruines romanes de Augusta Emerita, l'antic nom romà. Val la pena visitar el conjunt amfiteatre i circ, es nota que era un important nucli economico militar de l'Hispània romana, situat en la ruta que du a les mines del nord. Mérida tè la desventatge de visitar-la després de Salamanca, una ciutat que em va encantar, i injustament per comparació (inconscient es clar), la trobo menys maca. No es qüestió de classificar, seria absurd, sinó de gustos.

He de tensar la cadena que es nova, demà passaré per un taller, abans d'empendre un dels millors dies del viatge.

Dia 5 - Mérida - Toledo - 308 km

Després d'un bon esmorzar i tensar la cadena de la moto, emprenc un itinerari a través de camps, serres, pastures, boscos, de lo més encantador. He tingut sort i el mecànic, viatger amb moto també, m'indica direccions per on passar que valen la pena. Tot són carreteres petites i virades enmig d'un entorn paradisíac. El paradís on pasturen vaques, corders, cavalls, amb rius tranquils ón poder beure i arbres disseminats on poder disfrutar de l'ombra, herba verda abundant tot al tomb. Pendents suaus, tranquilitat absoluta. Pel camí em paro a dinar a Guadalupe, un concorregut Monesteri Real (de Santa Maria de Guadalupe) en es l'atracció principal i s'enten molt be; es magnífic. La calor es notoria i la meva vestimenta cambia radicalment dels dies passats. He de seguir si vull arribar a Toledo, on arribaré a mitja tarda. 

Que dir de Toledo que no s'hagi dit abans? Res sinò que es un autèntic caos laberíntic en un admirable entorn hsitòric. Personalment em va agobiar no tenir espai per respirar, carrers estrets sense cap plaça on alçar la vista. Visito la zona de la catedral i poc més, estic cansat, la calor sobtada em passa factura. Demà queda camí.